>> Molt important: S'haurà de validar l'entrada a taquilla fins a 15 min abans de l'hora de l'espectacle. No es permet l'entrada a la sala un cop començat l'espectacle.
>> Muy importante: Se deberá validar la entrada en taquilla hasta 15 min antes de la hora del espectáculo. No se permite la entrada en sala una vez empezado el espectáculo.
>> Very important: You must validate the ticket at the box office until 15 minutes before the show time. It is not allowed to enter the room once the show started.
CATALÀ
Converses amb el meu úter i altres interlocutors és una peça de teatre autodocumental on es reflexiona sobre la dubtosa llibertat que tenim per ser pares i mares. És una conversa amb mi mateixa, amb la meva mare, amb el meu inconscient, amb el públic i amb el món a través del moviment, els audiovisuals, la música en directe i una veu narrativa, a micròfon, senzilla, sincera i no sense l’humor, la ironia i el sarcasme indispensables per sobreviure a la selva de la vida.
«Jo no vaig néixer.
A mi em van néixer.
I dic que em van néixer perquè ni jo ho havia demanat ni ningú no em va preguntar.»
Converses amb el meu úter i altres interlocutors és una peça sobre les expectatives socials que ens travessen, a nosaltres, les dones, fins a fer-nos creure que els nostres desitjos són genuïns, propis, lliures. La llibertat, com ens la imaginem, és una fantasia. Sempre condicionades per l’entorn, per la cultura, per la societat, pel sistema capitalista. Tot el decorat estudiat, preparat i dissenyat perquè tinguem molt clara una cosa des que som petites: tindré fills.
Un dia em vaig adonar que sempre havia volgut ser mare i que no podia explicar per què.
CASTELLANO
Converses amb el meu úter i altres interlocutors es una pieza de teatro autodocumental donde se reflexiona sobre la dudosa libertad que tenemos de ser padres y madres. Es una charla conmigo misma, con mi madre, con mi inconsciente, con el público y con el mundo a través del movimiento, los audiovisuales, la música en directo y una voz narrativa, a micrófono, sencilla, sincera y no sin el humor, la ironía y el sarcasmo indispensables para sobrevivir a la vida.
«Yo no nací.
A mí me nacieron.
Y digo que me nacieron porque ni yo lo había pedido ni nadie me pregunto. »
Converses amb el meu úter i altres interlocutors es una pieza sobre las expectativas sociales que nos atraviesan a nosotras, las mujeres, hasta hacernos creer que nuestros deseos son genuinos, propios, libres. La libertad, como nos la imaginamos, es una fantasía. Siempre condicionadas por el entorno, por la cultura, por la sociedad, por el sistema capitalista. Todo el decorado estudiado, preparado y diseñado para que tengamos muy clara una cosa desde que somos pequeñas: tendré hijos.
Un día me di cuenta de que siempre había querido ser madre y que ni podía explicar el porqué.
ENGLISH
Converses amb el meu úter i altres interlocutors (Conversations with my uterus and other interlocutors) is an auto-documentary piece of theatre in which I consider the doubtful freedom of parenthood. It's a conversation with myself, with my mother, with my subconscious, with the audience and with the world using movement, audiovisuals, live music and a narrative voice, amplified, simple, sincere and not unlacking in the humour, irony, and sarcasm required for surviving life.
"I wasn't born.
Someone birthed me.
And I say they birthed me because I never asked and no-one consulted me".
Converses amb el meu úter i altres interlocutors is a piece about the social expectations that we women have to deal with to the point of believing that our desires are genuine, free, and our own. Freedom, as we imagine it, is a fantasy. We are always conditioned by our surroundings, by culture, by society, by the capitalist system. All of it is an artificial, prepared and designed background to encourage us to be very clear about one thing from a tender age: I shall have children.
One day I realised that I'd always wanted to be a mother and I couldn't even explain why.