Les llunes i els calàpets (1994) representa el debut d’Antoni Vidal Ferrando en el camp de la narrativa. Amb el contraban com a mòbil de la trama i amb una prosa exuberant i immersiva, impregnada de recursos poètics, l’autor hi retrata la història d’una família, d’un país i d’un temps que va des de principis del segle passat fins als dies de la guerra civil.
Pagesos i mariners, herois i antiherois, víctimes i botxins, tots ells es contraposen en una crònica absorbent que, vorejant l’àmbit oníric, esdevé una instantània memorable d’aquella Mallorca preturística, els valors més ancestrals de la qual es dissoldran a poc a poc dins les correnties de la modernitat.
Trenta anys després de la primera edició, la novel·la –íntegrament revisada per l’autor– permet retrobar-nos amb un microunivers que frega el realisme màgic. I és just aquí, a les últimes engrunes d’un món que s’acaba, on s’aprèn que les barreres que separen l’individu de la comunitat són, molt sovint, difuses i que en els violents giravolts de la història «els únics paisatges vertaders són a dins de nosaltres mateixos».
L'obra compta amb un pròleg col·lectiu en el que diferents generacions d'escriptors illencs (Gabriel Janer Manila, Antònia Vicens, Guillem Frontera, Lucia Pietrelli, Ponç Pons, Pau Vadell, Damià Pons, Sebastià Alzamora, etc.) rendeixen homenatge a l'autor santanyiner i la seva obra.
Ho organitza: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santanyí